martes, 17 de abril de 2012

Música: Sentiment hiperbòlic


-Altra vegada amb la música posada...
-Clar que sí.
-No t’avorreixes.
-No.
-No t’entenc, només és música.

-Com que no m’entens? No entens que m’agrade transportar-me a altres mons i a altres realitats? No entens que amb la música puc flotar?  No entens que cada nota que brolla de l’altaveu, i que  arriba al meu cor, em faça sentir mil sensacions? Alegria, tristesa, desolació, estima, ràbia, ganes de ballar, de sentir-me lliure; sentiments personificats amb unes quantes notes dibuixades als meus pentagrames escrits amb tendresa i coratge.  No entens que cada vegada que agafe la guitarra el meu esperit s’evapora i es solidifica en forma d’acords que acaricien el vent i fan que els ulls em brillen d’emoció? No entens que el so de la dolçaina em faça sentir-me més a prop de la meua terra, de la meua gent?  No entens que al meu avantbraç dret al costat de les meues venes, on bombeja la meua sang,  porte un tatuatge en forma de clau de sol que em fa sentir-me més a prop de la meua inspiració? Crec que si no ets capaç d’entendre el que sent per la música serà impossible que algun dia m’entengues a mi.

3 comentarios:

  1. No em cansaré de repetir-ho: Mai es fan prou lloances a la música.

    És una de les arts més fàcils d'apreciar, que més sap com arribar al cor de la gent. És un art compartida per tothom perquè, un més d'altres menys, tots acabem acudint a la música.

    De vegades és un entreteniment, de vegades un acompanyament. Però la música cobra significat com a art quan es transforma en la banda sonora d'un sentiment, d'un estat d'ànim. Quan, depén de si escoltem això o allò, pot variar les nostres ganes de gaudir o plorar.

    Tancar els ulls, deixar la ment en blanc i aconseguir volar. Mèrits de la música.

    ResponderEliminar
  2. La música ens fa viatjar sense alçar-nos de la cadira, que ens oblidem dels problemes i del dia a dia, ens allibera de tot el que ens nuga. Sense la música no seríem els mateixos :)

    ResponderEliminar