Et despertes un dia i saps que ja no estarà a l'altra banda del telèfon, que ja no et despertaràs amb el seu <<Bon dia>> i ja no et gitaras amb el <<Bona nit, bonica>> que et treia l'últim somriure del dia. Cada vesprada et torna la nostàlgia de dies millors on les hores no eren suficients per contar-vos confidències o simplement compartir fets quotidians i banals. Ara, solament queda el record dels moments compartits, els somnis perduts i una pel·lícula que sempre et portarà el seu regust, els seus cabells inconfusibles, els seus ulls brillants i el contacte de la seua pell suau.
Sempre havies volgut dedicar-li un escrit però mai trobaves les paraules per expressar la revolució inexplicable que t'havia fet experimentar en qüestió de setmanes. Des del moment en què el somni es va evaporar sempre havies volgut escriure-li unes paraules de comiat, tendres i sinceres. Ara, temps després, t'acomiades amb un <<fins prompte>> sabent que sempre que mires la teua pel·lícula preferida el recordaràs tendrament, a ell i als moments viscuts, i sabent que un somriure es desdibuixarà al teu rostre en senyal de l'estima que un dia vau compartir i que romandrà en la memòria per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario