Fragment

Feia dos dies que havia enviat el sms a Àlex. No li havia contestat i tampoc l’havia tornat a veure. Potser li havia sentat malament el missatge. Laia no sabia res ,cosa que li semblava estranya, però preferia no preguntar més, més tard o més prompte es trobaria amb Àlex i li preguntaria directament. Va agafar la jaqueta vaquera , eren les deu del matí però feia un dia primaveral; va decidir deixar-la. Va agafar les claus i la bossa de mà que es va comprar a París i va eixir de casa per anar primer a l’hospital i després a treballar. Només eixir del portal va veure un sobre de color roig que portava el seu nom amb lletres de color negre. Li indicava que mirara a la paret blanca de la vorera d’enfront. Aquesta estava plena de gent curiosa mirant que era aquella mena de mural que es dibuixava a la paret. Hi havia cartolines de molts colors diferents, amb alguna cosa escrita, es va apropar per a llegir-les. Anaven totes seguides d’esquerra a dreta i formaven un missatge que li era molt familiar: << Bon dia princesa! He somiat tota la nit amb tu, anàvem al cinema i tu portaves aquell vestit rosa que m’agrada tant, només pense en tu princesa, pense sempre en tu.>>Hi havia un petit paperet adhesiu que posava que es girara, va intentar que el seu cor es tranquil·litzara però no ho aconseguí. Allí estava Àlex, amb una rosa roja a la mà, s’apropava lentament. Li va agafar la mà i la va mirar tendrament als ulls: <<Se m'oblidava dir-te que tinc unes ganes de fer-te l'amor que no et pots ni imaginar. Però això no li ho diré a ningú. Sobretot a tu. Haurien de torturar-me per obligar-me a dir-ho. A dir que vull fer l'amor amb tu. No una vegada solament, sinó milers de vegades. Però a tu no t'ho diré mai. Solament si em tornara boig et diria que faria l'amor amb tu, ací, davant de la teua casa, tota la vida.>>