Oblit

De vegades, un instant minúscul trastoca la memòria. Aquesta petita porció de segons és capaç de fer-te recordar moments immensament bons si la sort és la teua companya. En canvi, si el destí no et vol somriure, et venen a la ment la foscor i la inestabilitat dels moments que tant et van robar el son i que havies volgut soterrar per sempre. Tants anys després... Tantes llàgrimes després... Tants malsons després... I ací està de nou, l'obscuritat. És una fosquedat relativa. És opaca pel moment que mimetitza però les seues imatges són clares i nítides com l'aigua més pura.

Cap fet ni cap persona té el dret de fer-te recordar aquells moments d'angoixa, de manca d'aire, de llàgrimes, de desconsol, de nits sense dormir i de dies d'abaixar el cap per no tindre de ganes de mirar cap a endavant. Després d'aquesta revelació sinistra de la memòria sols pots esperar, impacient, la visita,d'una vegada per totes, de l'oblit.