Fragment

Es quedaren mirant-se un instant que cap dels dos sabia ben bé quant havia durat. Els seus ulls brillants, eixes galtes vermelloses, eixe vestit d’infart, i totes les cerveses que portava damunt, van obligar a Àlex a besar a Ainara suaument. Ella tancà els ulls lentament i es deixà portar per aquell bes que la va fer sentir-se en el cel per un instant. Li tornà el bes, aquest més ràpid i passional. Va sentir com Àlex baixava les seues mans més avall  de la seua cintura. Ella li descordava cada botó de la camisa sense deixar de besar-lo i li la llevà. Es quedà contemplat el pit, ara nuu, d’Àlex. Ell li llevà el passador que li subjectava la part dreta dels cabells, fent que aquests tornaren al seu lloc, damunt dels seus muscles. El seu cor bategava més fort, massa fort. Àlex l’havia agafada i els seus peus ja no  tocaven el terra, l’havia portada fins la seua habitació. La va tombar damunt del llit i va sentir com les mans d’Àlex buscaven la cremallera del vestit per baixar-la, però de sobte es va detenir i li somrigué dolçament. Seguiren besant-se, la roba ja es trobava al terra de l’habitació i uns llençols blancs tapaven els seus cossos nuus.