Sincerar-se

<<Tant de temps després i ací estem, ell al saló i jo al bany mirant-me a l’espill. Tenim un parell d’apunts damunt la taula amb una cal·ligrafia que ningú envejaria i un parell de cafés ara freds i dessaborits.  Repassem aquest tema que tant ens costa però que tant ens agrada, entre vers i vers, una mirada furtiva. Últim any de carrera, última possibilitat de dir-li tot allò que sent, però sóc una covarda. Encara recorde com va començar la nostra amistat. Érem nous en aquesta ciutat, no coneixíem ningú i coincidirem un parell de vegades a l’autobús, després coincidirem a classe. Sí, estudiem el mateix, casualitats de la vida podria dir-se. Des d’aleshores havien compartit amors, desamors, tristeses, alegries, exàmens i festes. I ara no sóc capaç de dir-li que la simpatia es va convertir en amistat, l’amistat en estima, i l’estima en amor. Com d’inútil sóc. Si és que no puc deixar de mirar-lo i en realitat no sé per què , conec cada facció de la seua cara, el color clar dels seus ulls i eixe somriure simplement indescriptible. Ho deixaré estar, me l’estime massa com per a perdre’l després de tants anys.>>

<<Ací estic al saló de sa casa, en el seu sofà, on he estat tantes vegades abans. Ja no la veig com la xica senzilla i indecisa d’uns quants anys enrere, ja no la vull com a solament una amiga, això ja és massa poc.  Recorde, encara, quan amb el cor ferit trencat en mil i un trossets, trobava refugi entre les meues paraules suaus i les meues abraçades de consol. En aquell moment em vaig adonar que la ràbia m’envaïa i que no podia permetre que la feren plorar ni una sola vegada més.  “Jo et cuidaré per sempre”, li vaig dir. I pense complir-ho, sé que ella també sent alguna cosa especial i tendra per mi i si no és així sé que no m’abandonarà, ella no fa eixe tipus de coses, per això me l’estime tant. Ahí ve, és el moment>>

-Estel, fins ací arriben les mirades furtives, a partir d’ara et miraré directament als ulls, sense vergonya, t’agafaré de la mà mentre em tremolen les cames i et besaré a cada instant perquè ets l’única cosa que em fa sentir viu.