De
vegades, un instant minúscul trastoca la memòria. Aquesta petita
porció de segons és capaç de fer-te recordar moments immensament
bons si la sort és la teua companya. En canvi, si el destí no et
vol somriure, et venen a la ment la foscor i la inestabilitat dels
moments que tant et van robar el son i que havies volgut soterrar per
sempre. Tants anys després... Tantes llàgrimes després... Tants
malsons després... I ací està de nou, l'obscuritat. És una
fosquedat relativa. És opaca pel moment que mimetitza però les
seues imatges són clares i nítides com l'aigua més pura.
Cap fet
ni cap persona té el dret de fer-te recordar aquells moments
d'angoixa, de manca d'aire, de llàgrimes, de desconsol, de nits
sense dormir i de dies d'abaixar el cap per no tindre de ganes de
mirar cap a endavant. Després d'aquesta revelació sinistra de la
memòria sols pots esperar, impacient, la visita,d'una vegada per
totes, de l'oblit.
