Hi ha persones que venen. Persones que se'n van.
Persones que coneixes molt bé i d'altres que no coneixeràs mai.
Cada persona és un món, o això diuen. I amb cada persona ens
endinsem en una terra, en un món, en una galàxia diferent.
Diferent. Diferent com tu. Per què tu? No ho sé.
No tens res de diferent: dues cames, dos ulls, un nas, una boca...
Eixes dues cames que mous de dalt a baix tant si estàs nerviós com
si estàs veient la teua pel·lícula preferida. Sí, eixa del
guerrer el nom del qual mai no recorde. I els ulls? Més que els
ulls és la mirada. Com em mires quan dic alguna estupidesa o com
alces la cella quan faig alguna cosa que, segons tu, no és
políticament correcta. A eixa mirada se li suma el teu somriure.
Eixe mig somriure meitat serè, meitat juganer. Però tot açò no et
fa diferent. Poden haver milers de persones al món que moguen les
cames, que alcen les celles i que tinguen un somriure partit. Tu
ets diferent perquè em fas sentir diferent. Sí, ja sé que és una
frase clixé que Quim Monzó prompte desfaria en algun dels seus
relats amb la seua contundent contemporaneïtat. Sí, ja sé que no
és objectiu. També sé que,encara que no m'ho semble, el temps
passa a la mateixa velocitat quan estic amb tu que quan estic a la
sala del dentista. Però em fas sentir un poc més viva. Un poc més
lliure. Un poc més jo perquè al mateix temps tinc un poc de tu. I
tal com diuen uns grans músics, he tornat a somiar perquè quan
aparegueres vas entendre el meu món sense preguntar. Una història, una sensació que tothom podria
compartir en algun moment de la seua vida.
I per això tots som diferents i alhora tan
iguals. Perquè cadascú de nosaltres fa que un altra persona es
pregunte què vol dir ser normal. Perquè cadascú de nosaltres fa que algú tanque els ulls amb ganes de repetir-ho a l'endemà. Perquè
aconseguim complicitat. Perquè entre tots ens fem sentir humans més
enllà de ser simplement persones.
Sant Gatxo: "Un poc de tu" i "Diferent"
https://www.youtube.com/watch?v=GSV1aFPpNgM
