Relaxada plàcidament entre
llençols blancs, sedosos i rebolicats; decideix abandonar el llit
desganada, arrossegant els peus nuus cap a les sabatilles casolanes
del mateix color cru de la llenceria que l'havia acompanyada tota la
nit anterior. Nit de confusió, de xopets de tequila acompanyats de
sal i llima amarga. Nit de records que aconsegueixen ferir l'ànima
més altiva i precipita decisions inesperades. Va cap a la calaixera
i veu un paperet petit amb un número de telèfon, el llança, no li
interessa. Encara té un poc de mal de cap, busca la manta, es tapa
les cuixes i els braços desprotegits del fred després d'abandonar
el llit. Nit de llums de colors enmig d'una pista de ball, un xic
desconegut. Idees confoses. Sentiments clars. L'estimava amb totes
les seues forces, l'havia sorprés mirant-la tantes vegades que era impossible recordar-les totes, però, mai arribava el dia en què
l'agafara i la besara desesperadament fent-la elevar-se fins als
núvols mentre es detenia el temps.
S'abocà als braços del
desconegut. Romanç fruit d'una passió efímera i buida que l'havia
deixada esmaperduda. El desig del cos no havia aconseguit pal·liar
la necessitat de l'ànima. La necessitat de veure's envoltada entre
els braços, les cames i les carícies d'aquell que li treia els més
sincers somriures i calfreds. D'aquell que amb una mirada podia
traslladar-la al més inversemblant dels mons. Torna a perdre's
entre els llençols. S'adorm. Somia amb l'instant en què el desig de
l'ànima i el cos es fonen i arriba a acaronar una efímera i onírica
tranquil·litat ,per ara, impossible d'atrapar.