miércoles, 6 de marzo de 2013

Somni. Desig. Vigília.


Relaxada plàcidament entre llençols blancs, sedosos i rebolicats; decideix abandonar el llit desganada, arrossegant els peus nuus cap a les sabatilles casolanes del mateix color cru de la llenceria que l'havia acompanyada tota la nit anterior. Nit de confusió, de xopets de tequila acompanyats de sal i llima amarga. Nit de records que aconsegueixen ferir l'ànima més altiva i precipita decisions inesperades. Va cap a la calaixera i veu un paperet petit amb un número de telèfon, el llança, no li interessa. Encara té un poc de mal de cap, busca la manta, es tapa les cuixes i els braços desprotegits del fred després d'abandonar el llit. Nit de llums de colors enmig d'una pista de ball, un xic desconegut. Idees confoses. Sentiments clars. L'estimava amb totes les seues forces, l'havia sorprés mirant-la tantes vegades que era impossible recordar-les totes, però, mai arribava el dia en què l'agafara i la besara desesperadament fent-la elevar-se fins als núvols mentre es detenia el temps.
S'abocà als braços del desconegut. Romanç fruit d'una passió efímera i buida que l'havia deixada esmaperduda. El desig del cos no havia aconseguit pal·liar la necessitat de l'ànima. La necessitat de veure's envoltada entre els braços, les cames i les carícies d'aquell que li treia els més sincers somriures i calfreds. D'aquell que amb una mirada podia traslladar-la al més inversemblant dels mons. Torna a perdre's entre els llençols. S'adorm. Somia amb l'instant en què el desig de l'ànima i el cos es fonen i arriba a acaronar una efímera i onírica tranquil·litat ,per ara, impossible d'atrapar.