Les hores s'evaporen, els minuts es consumeixen i els segons es converteixen en un moment efímer que pot ser mai més es torne a recordar.
Les hores, els minuts i els segons han passat, tu has canviat i jo ja no sóc la mateixa.
El teu somriure, aquell que em feia embogir el racó més desconegut del meu seny, ha passat a ser una simple filera de dents blanques que passen indiferents davant els meus ulls que ja no et miren de la mateixa manera.
La teua veu, aquella que em feia perdre la son a les nits on el pitjor dels cansaments envaïa cada mil·límetre del meu cos i la meua ment, ha passat de ser la melodia i el ritme que inspirava els sonets i les cançons de les meues més sinceres emocions a ser simples versos lliures que vaguen errants sense cap raó de ser.
Les mirades que abans es buscaven desesperadament ara fugen i s'amaguen entre els ulls d'altra gent, encara que mai podran compenetrar-se com ho feien els esguards que tu i jo compartiem vora mar.
La lluna que havia estat sempre la nostra única companya de viatge , ara ni tans sols apareix quan recorrem solitaris les sendes.
Pot ser ens hem gelat momentàniament, pot ser per sempre. Sols sé que tu has canviat, que jo ja no sóc la mateixa, que les hores s'evaporen, que els minuts es consumeixen i que els segons es converteixen en moments efímers.
