Quan no es sap si les decisions que es prenen són les
adequades el millor que es pot fer és deixar-se
portar. De sobte, la casualitat, o el sempre capritxós destí, poden fer
que persones oblidades o, almenys, un poc ignorades tornen a reaparèixer.
Persones que fan que el propi món s’enfonse
dins d’una dimensió insegura i arriscada barrejada amb la incertesa d’aconseguir
apostar a la millor opció . La millor opció... La raó i el cor sempre
enfrontats. La raó sempre es decanta per l’opció que a llarg termini et causarà menys dolor i
menys llàgrimes alhora que deixa un interior indiferent i buit mentre que les
opcions escollides pel cor fan sentir-se bé encara que siga per una mil·lèsima inapreciable
de segon perquè , realment, s’és allò
que es sent no allò que es pensa. Tal vegada no és el més apropiat, quasi mai
ho és, però si les coses ixen malament no és millor que siga per allò que (o
per qui) s’estima que per eleccions racionals que no et fan feliç i et porten a
les mateixes llàgrimes? És el moment de deixar-se portar...
